L’origen més antic dels primers ulldeconencs, es remunta a més de 8.000 anys, en el període prehistòric, una època clau en el desenvolupament humà.
A la Foia d’Ulldecona, van deixar les seves empremtes en les pintures d’art rupestre de la serra de Godall. El conjunt rupestre llevantí més important i ben conservat de Catalunya, declarat al 1998 Patrimoni mundial per la UNESCO.
Al gener de 2003 es va fer un tancament de protecció de les pintures.
També es va construir i equipar el Centre d’interpretació de l’Art Rupestre »Abrics de l’Ermita» obert al públic des de l’octubre de 2005.
Uns altres antics habitants de la Foia són els Ibers, entre el segle VIII fins l’arribada dels romans al segle II aC.
El més antic és el poblat de la Ferradura-Castellets, més tard creixen i es fortifiquen, i se situen damunt turons estratègics, com són les restes del poblat del Castell. Altres poblats, com les Esquarterades i la Cogula (Cugula) de la mateixa època.
Hi ha dades que proven el pas dels romans: el traçat de la via augusta, que passava per la Miliana i Sant Joan del Pas.
Els àrabs també van deixar la seva petjada, ens queden les construccions més antigues del Castell.
El castell d’Ulldecona fou conquerit l’any 1148 per Ramon Berenguer IV i concedit posteriorment a l’ordre de l’Hospital que va construir els edificis més emblemàtics: la torre rodona, l’església i la torre quadrada.
La primera carta de població de la vila d’Ulldecona data de l’any 1222 i estava situada a l’interior del recinte emmurallat del castell.
L’any 1274 el poble d’Ulldecona es trasllada a la Foia, al lloc on ara hi és. El 1373 s’inicia la construcció de l’església parroquial de Sant Lluc, que es va consagrar el 1421.
La Comanda d’Ulldecona (de l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem) va exercir el seu poder sobre un ampli territori durant més de cinc segles. Durant aquest temps es van produir a Ulldecona moltes visites i estades de reis, entre les que cal destacar les de Jaume I, Carles I i Felip II. Aquest darrer, l’any 1586, va deixar en record de la seva estada un calze que avui dia forma part del tresor parroquial. Abans, però, el 1349 es va convocar el Parlament a Ulldecona per Pere el Cerimoniós i el 1414 van ser les Corts les convocades per Ferran I.
Un capítol dramàtic de la història d’Ulldecona són les guerres que l’han afectat: la dels Segadors, les guerres Carlines i l’ultima Guerra civil, que han costat a la població importants pèrdues econòmiques i humanes.
La desamortització de Mendizábal va afectar l’ordre dels frares Dominics, establerts al convent del Roser. L’altre convent existent a Ulldecona, el de les monges Agustines, no es va veure afectat per aquestes mesures i, encara avui dia, hi ha allí una comunitat de religioses.
Arribada la democràcia (1977), Ulldecona ofereix avui dia un exemple de convivència, civisme i tolerància, que la fan agradable als que hi viuen i als visitants.
Testimonis vius
Com a testimonis vius d’aquest passeig per la història tenim les oliveres mil·lenàries, a les Terres del Sénia i a Ulldecona en particular, trobem la major concentració en 1.355 arbres.
La partida de l’Arión a Ulldecona, amb 400 exemplars i, dos d’ells declarats Arbres Monumentals, dintre d’aquesta partida trobem el fondo de l’Arión Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries des de l’any 2011.
Un estudi recent de la Universitat Politècnica de Madrid, ha datat la Farga de l’Arión amb 1.701 anys, i és la més antiga del món.