El ple de l’Ajuntament d’Ulldecona va aprovar dilluns a la nit per unanimitat l’inici dels tràmits per declarar el Molló de la Llacuna com a Bé Cultural d’Interès Local, amb l’objectiu de donar aixopluc legal al patrimoni cultural local que encara no té protecció i, alhora, impulsar la seva recuperació i poterior posada en valor.
El Molló de la Llacuna és un element bàsic per a entrendre l’aprofitament i l’evolució dels recursos hídrics per als treballs agrícoles de la Foia d’Ulldecona des de l’època medieval fins als nostres dies, un fet de gran rellevància per les característiques geològiques de la foia tectònica, situada entre dos conques hidrogràfiques diferents i amb unes particularitats en la recepció i drenatge de les aigües.
Tot i que l’aprofitament i gestió de les aigües de la Foia va tindre ja molta importància sota dominació àrab, el primer document on apareix l’ús de l’aigua del Sénia és de l’any 1273. El document correspon a la segona carta de poblament d’Ulldecona i consta la concessió dels molins de Na Forcadella i Vidal Pujades. Possiblement un d’aquests molins era l’actual molí de l’Olivar i l’altre el de les Canals. Es tractaria del primer document que oficialitza la captació d’aigua que ja s’exercia des de temps de dominació àrab.
Més endavant, i degut als conflictes en la gestió de l’aigua, trobem el que pareix ser la regulació que descrivia per primera vegada la gestió hídrica d’un riu als Països Catalans. Es tracta de la Sentència Arbitral del Bisbe Berenguer de Prats del 1332 que apareix al Llibre de Privilegis de la Vila d’Ulldecona i que va ser la base legal per a l’aprofitament de l’aigua del riu tal com queda registrat als capítols 1 i 2 de les Ordenances de la Comunitat de Regants d’Ulldecona, del 1886 fins a la construcció de l’embassament d’Ulldecona.
Aquest document, que descriu per primera vegada un sistema hídric i el repartiment a tot el terme d’Ulldecona, ja cita el que ara anomenem “Molló de la Llacuna” com a punt de referència a l’hora d’establir els límits de regadiu de la Foia i les excepcions a partir d’aquell punt per a poder fer arribar l’aigua fins a la bassa de Les Ventalles. El document fins i tot estableix el material de construcció i les mides del molló. Es tracta d’un cos cilíndric de 210 cm d’altura, amb 410 cm de perímetre a la base, que s’estreteix lleugerament fins als 340 cm a 140 cm d’altura. La part cònica superior de 70 cm acaba amb un coronament en punta. El material emprat per a la seua construcció és morter de calç amb pedra de marge irregular de diferents mides.
Fa ja uns mesos l’Ajuntament va impulsar la creació d’un consell assessor de la Regidoria de Patrimoni i, en la seva primera reunió, ja es va posar de manifest la necessitat d’impulsar la catalogació, protecció, restauració, i posterior posada en valor de diversos elements patrimonials, com el Molló, que avui encara no consten a l’inventari municipal, tal com explica l’Alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura. Per això, el govern municipal va encarregar l’informe preceptiu al tècnic en patrimoni, Agustí Vericat, que constata que “tot i que el Molló de la Llacuna ja no té una funcionalitat específica, si que representa un dels vestigis claus per a entendre la gestió de la xarxa hídrica de la Foia des de l’època medieval fins a la contemporània“. En el mateix informe, elaborat amb la col.laboració de Joaquim Virgili, es posa de manifest que “a causa del pas del temps i a la mecanització dels treballs agrícoles, l’estructura del molló es troba molt malmesa en la seva vessant sud, comportant un greu perill d’ensorrament, pel que cal donar-li de manera urgent la protecció legal“.