El pla tindrà com zona d’actuació definida les 17.002 hectàrees acotades per Agricultura dels termes municipals de Roquetes, Tortosa –on s’inclou Campredó-, l’Aldea, Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Freginals, Godall, Ulldecona i Alcanar. Des de l’any 2010, les 25 autoritzacions anuals de caça per danys han permès capturar una mitjana de 30.000 exemplars. Una xifra, malgrat l’aparent rotunditat, es queda molt curta segons han denunciat en reiterades ocasions pagesos i organitzacions agràries. Una de les tasques que s’ha imposat agricultura, a través del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, és efectuar una valoració objectiva amb dades acurades sobre la plaga i els danys. I és que, tot i les batudes, asseguren els citricultors, els caçadors ja no donen l’abast. Els conills acaben rosegant la part baixa de l’escorça del tronc, fet que impedeix la circulació de la saba. El resultat final és la mort de tarongers i mandarines. Uns arbres, recorden, que poden trigar vuit anys a produir uns 80 quilos de fruita.L’aplicació de sulfat de coure i pintura plàstica a les soques per prevenir aquest fenomen ja pràcticament no resulta efectiu i les llodrigueres s’escampen sota els arbres amb forats visibles per tots els camps.
Els agricultors, a més, veuen com els rosegadors aprofiten les infraestructures i les zones de garriga pròximes als camps de conreu per amagar-se, fet que dificulta extraordinàriament la seva captura. Un dels casos paradigmàtics és el tram de l’antiga via fèrria entre Tortosa i Freginals, ara desmantellament, on aprofiten el talús envoltat de malesa per excavar els seus caus. Fins i tot a l’estructura d’alguns ponts. La percepció general, també a la Generalitat, és que la població de conill s’ha disparat especialment des de 2010. “Tenim alguns indicis: ha augmentat el nombre plantacions cítrics, són uns animals que es reprodueixen molt, no tenen malalties o depredadors que els facin molt de mal, la dificultat de caçar-los i un hàbitat favorable, que obliga a caçar-los d’una forma determinada. Això els està ajudant”, admet el director territorial del Departament d’Agricultura, Ferran Grau. La posada en marxa del pla interdepartamental en l’àmbit de Catalunya, durant el passat 2017 i aquest 2018, ha permès implementar algunes mesures administratives per agilitzar actuacions, segons ha apuntat la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol. Els agricultors ebrencs reclamen des de fa anys a la Generalitat que es reconegui la plaga de conills i que s’actuï de forma contundent –en altres llocs del país es treballa en espècies com el senglar-. “La tramitació de petició de danys s’ha agilitzat, per donar resposta més ràpida en el moment d’atorgar permisos per a les actuacions”, apunta. També s’han acotat les zones més afectades al voltant de zones de seguretat o prop d’infraestructures, com les vies de tren esmentades, per permetre que caçadors i Agents Rurals puguin actuar de forma més efectiva. Malgrat això, la part “més coixa” del pla, admet Barniol, continua sent la de les mesures preventives entre els pagesos i administracions. Un camí que vol recórrer Agricultura si, finalment, aconsegueix que es prorrogui el pla i es doti de més pressupost pel pròxim 2019.La comissió tècnica –en la qual s’integrarà el Departament d’Agricultura, Territori i Sostenibilitat, consells comarcals, ajuntaments, Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, els sindicats i organitzacions agràries, Federació de Caçadors i vedats de caça- haurà d’estudiar quines mesures caldrà desplegar per “minorar el màxim possible” la població de conill. La idea, segons ha desenvolupat Grau, seria introduir millores a les actuacions que ja es duen a terme, evitant la caça de guineus o introduint depredadors i l’ús de gàbies en les captures, dins del marc que permet la legalitat. A través de plans guia i sistemes d’itineraris de cens per valorar contínuament l’evolució de la població, es preveu també “buscar altres mètodes” i discutir les tècniques més adequades. “Sumarem els esforços de la cacera amb armes, però també gàbies amb fures, tot allò que permeti llei, la cacera nocturna, sempre amb bona organització i evitant danys als que cacin i a tercers”, apunta Grau. A això, caldrà afegir l’aplicació de mesures agronòmiques, campanyes informatives i de prevenció a través dels mitjans de comunicació.