El diumenge 4 d’Abril tindrà lloc la primera Ruta Cicloturística per les Basses de la Foia d’Ulldecona. El guiatge anirà a càrrec de Jordi Monforte, llicenciat en Història, i Paula Girona, llicenciada en Ciències del Mar.
Caracteristiques:
Les basses o zones humides són essencials per a la supervivència de moltes espècies de flora i fauna. A més a més ens proporcionen serveis ecosistèmics (beneficis que un ecosistema aporta a la societat) gratuïtament com, l’emmagatzematge d’aigua, l’absorció de CO2, el control d’inundacions i purificació de l’aigua (contaminants), entre d’altres.
Des del 2001, les següent basses del terme d’Ulldecona pertanyen a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: Bassa de l’Ermita (o de les Ermites “nom popular”), Bassa de les Ventalles, Bassa de la Llacuna i Bassa del Montsià. Totes juntes formen el complex de zones humides de les Basses de la Foia d’Ulldecona. De sempre, la zona de la Foia s’inundava i es formaven una bona quantitat de petites llacunes. L’any 1984 se’n comptabilitzaven una dotzena, actualment la majoria, han estat reomplertes, transformades amb les finques o afectades per xarxes de comunicacions. Totes són d’origen natural menys la Bassa de l’Ermita que és un cas peculiar.
És d’origen artificial, és el resultat d’una extracció de terres efectuada a la dècada del 1970. Va utilitzar-se com a circuit de motocròs. No es pot parlar de bassa fins a l’any 1975, quan la Societat de Caçadors decideix omplir el clot amb l’aigua de la Sèquia Mare i plantar-hi vegetació aquàtica.
Tot i canviar d’usos gaudeix actualment d’una activa gestió com a zona humida i esdevé un espai humit singular al territori.
És d’origen natural i se’n tenen referències des de l’edat mitjana. Limita amb el municipi de Freginals, té una fondària de 3 metres i s’alimenta per la Sèquia Mare. Els seus usos són la ramaderia i la gestió com a zona humida.
És d’origen natural i es troba documentada des de l’edat mitjana. Actualment rep l’aigua sobrant dels regs propers que finalitzen a la mateixa bassa i la inundació hi és temporal. Els impactes als quals està sotmesa són la sobrecàrrega ramadera i la proximitat a la carretera T-331 de Tortosa a Ulldecona.
És d’origen natural, s’alimenta actualment per tres reguers de la Sèquia Mare i presenta una fondària de 3,5 metres. Es troba molt poc aïllada de l’entorn humà, ja que al seu voltant s’hi localitza una carretera asfaltada que la voreja casi completament. La vegetació que trobem és bastant variable depenent de cada bassa. La majoria tenen espècies introduïdes artificialment per a millorar les condicions de l’ecosistema. Podem trobar boga, jonqueres i herbassars, entre d’altres. En quant a la fauna, les basses ofereixen aliment i repòs a les aus aquàtiques. Algunes de les que s’estan de forma habitual són la polla d’aigua, els bernats pescaires, les pàtxeres. La posició de lloc de pas de les aus migratòries en que es troba Ulldecona, unit a la proximitat del delta de l’Ebre, fa que siguin freqüents les visites ocasionals de moltes altres espècies, sobretot quan al Delta fa mal temps.
Preservar les zones humides i garantir-ne l’ús sostenible són els reptes que s’han d’afrontar per tal d’evitar pèrdues en la diversitat biològica, cultural i dels serveis que els ecosistemes proporcionen a les persones.