Aquesta setmana s’han iniciat les obres de rehabilitació del Molló de la Llacuna, un element patrimonial declarat Bé Cultural d’Interès Local ara fa menys d’un any pel ple municipal de l’Ajuntament d’Ulldecona. 

El Molló de la Llacuna és un element bàsic per a entendre l’aprofitament i l’evolució dels recursos hídrics per als treballs agrícoles de la Foia d’Ulldecona des de l’època medieval fins als nostres dies, un fet de gran rellevància per les característiques geològiques de la foia tectònica, situada entre dos conques hidrogràfiques diferents i amb unes particularitats en la recepció i drenatge de les aigües.

Tot i que l’aprofitament i gestió de les aigües de la Foia va tindre ja molta importància sota dominació àrab, el primer document on apareix l’ús de l’aigua del Sénia és de l’any 1273. Es tractaria del primer document que oficialitza la captació d’aigua que ja s’exercia des de temps de dominació àrab.

Més endavant, trobem la Sentència Arbitral del Bisbe Berenguer de Prats del 1332, que apareix al Llibre de Privilegis de la Vila d’Ulldecona, i que va ser la base legal per a l’aprofitament de l’aigua del riu tal com queda registrat als capítols 1 i 2 de les Ordenances de la Comunitat de Regants d’Ulldecona, del 1886 fins a la construcció de l’embassament d’Ulldecona.

Aquest document, que descriu per primera vegada un sistema hídric i el repartiment a tot el terme d’Ulldecona, ja cita el que ara anomenem “Molló de la Llacuna” com a punt de referència a l’hora d’establir els límits de regadiu de la Foia i les excepcions a partir d’aquell punt per a poder fer arribar l’aigua fins a la bassa de Les Ventalles. El document fins i tot estableix el material de construcció i les mides del molló. Es tracta d’un cos cilíndric de 210 cm d’altura, amb 410 cm de perímetre a la base, que s’estreteix lleugerament fins als 340 cm a 140 cm d’altura. La part cònica superior de 70 cm acaba amb un coronament en punta. El material emprat per a la seua construcció és morter de calç amb pedra de marge irregular de diferents mides.

Després d’un primer pas administratiu amb la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local, la intenció del govern municipal és la seva protecció, restauració i posterior posada en valor, tant d’aquest com d’altres elements patrimonials que encara no constaven a l’inventari municipal. Els treballs permetran actuar sobre l’estructura del molló, molt malmesa sobretot en la seva vessant sud i evitar el seu ensorrament.